Per a explicar com es dona la nostra presencia corporal en el món des d'un punt de vista monista ho farem amb la metàfora de l'escalador. Segons Sartre la nostra presencia en el món es dona a tres nivells: cuerpo para el ser, cuerpo para el Otro y cuerpo para el Otro percibido por el ser.
Quan l'escalador comença a escalar, aquest estarà pendent de aplegar fins al punt que ell vuiga però no tindre una concepció de la seua corporeïtat ja que ho fa de manera automàtica. Açò no vol dir que el seu cos no estiga present, sinó que l'escalador no percep el seu cos com alguna cosa present. A esta forma de presencia en el món es denomina el cuerpo para el ser.
Com a segona forma de presencia en el món tenim el cuerpo para el Otro. Aquesta forma es dona quan apareix un observador extern. Aquest si que té la concepció del cos del propi escalador i veu el seu cos, com un cos-objecte o un cos-instrument.
Per últim i per a finalitzar, tenim la última forma de presencia en el món: el cuerpo para el Otro percibido por el ser. En aquesta forma de percebre el cos també apareix un observador extern però al aparèixer el escalador se n'adona de que l'estan mirant i per tant comença a tenir una consciencia del seu cos. Aquest comença a pensar y a preocupar-se sobre la i pressió que estarà donant a l'observador i com este l'estarà jutjant. Aquesta preocupació pot arribar a que l'escalador tinga algun error i caiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada