Concepció sociocultural.

Una altra manera de vore el cos i el moviment és mitjançant la concepció sociocultural. Esta concepció sociocultural fa que les persones intenten aconseguir un cos ''danone''. I quin és aquest cos ''danone''? Aquell que la societat ha vuigut que siga. En moltes revistes, podem observar com en les portades hi ha una xica o un xic, jove, prim i musculat i al voltant d'aquest, hi han frases com: ''adelgazar y ser más felices''. Açò fa que es cree un cos idealitzat, que la gent per a aconseguir més felicitat ha de tenir a aquest cos. Sinó el tens, possiblement sigues feliç però no tant si tingueres el cos de les xiques o xics de les revistes.

Aquesta concepció fa crear una violència simbòlica, on l'agressió no és física sino més psicològica. Els subjectes dominants creen aquesta violència imposan una visió del món i un rols concrets als subjectes dominats. Per als últims pot acabar causant gran problemes.

A més del tema, de la violència també tenim el tema dels habitus. Aquestos hábitus són, com diu Pierre Bourdieu: disposiciones corporales permanentes que establecen diferencia entre lo que es bueno y lo que es malo. Aquestos habitus funcionen en cada societat d'una manera distinta i simbòlica, és a dir per a nosaltres ens pot parèixer estrany que una persona vaja en mitjons i xancletes per a anar pel carrer o per a anar a classe, però per a la gent que viu als Estats Units, els pareix una cosa del més normal. Ací ells serien ''lo raro'', allò que no està ben vist. Els habitus es troben en el cos de cada ú i es veuen a simple vista en els gests automatitzats de cada persona. Per exemple un raper sempre tindrà un gestos diferents a un rocker, però això no té perquè ser millor o pitjor, és diferent i cada ú a construït els seus habitus en relació als seus gustos, creences i al seu grup de iguals. Per una altra banda i per finalitzar, molta gent creu,que si que hi han coses millors o pitjors que altres, depenen del seu habitus i el seu paper en la societat.