Concepció sociocultural.

Una altra manera de vore el cos i el moviment és mitjançant la concepció sociocultural. Esta concepció sociocultural fa que les persones intenten aconseguir un cos ''danone''. I quin és aquest cos ''danone''? Aquell que la societat ha vuigut que siga. En moltes revistes, podem observar com en les portades hi ha una xica o un xic, jove, prim i musculat i al voltant d'aquest, hi han frases com: ''adelgazar y ser más felices''. Açò fa que es cree un cos idealitzat, que la gent per a aconseguir més felicitat ha de tenir a aquest cos. Sinó el tens, possiblement sigues feliç però no tant si tingueres el cos de les xiques o xics de les revistes.

Aquesta concepció fa crear una violència simbòlica, on l'agressió no és física sino més psicològica. Els subjectes dominants creen aquesta violència imposan una visió del món i un rols concrets als subjectes dominats. Per als últims pot acabar causant gran problemes.

A més del tema, de la violència també tenim el tema dels habitus. Aquestos hábitus són, com diu Pierre Bourdieu: disposiciones corporales permanentes que establecen diferencia entre lo que es bueno y lo que es malo. Aquestos habitus funcionen en cada societat d'una manera distinta i simbòlica, és a dir per a nosaltres ens pot parèixer estrany que una persona vaja en mitjons i xancletes per a anar pel carrer o per a anar a classe, però per a la gent que viu als Estats Units, els pareix una cosa del més normal. Ací ells serien ''lo raro'', allò que no està ben vist. Els habitus es troben en el cos de cada ú i es veuen a simple vista en els gests automatitzats de cada persona. Per exemple un raper sempre tindrà un gestos diferents a un rocker, però això no té perquè ser millor o pitjor, és diferent i cada ú a construït els seus habitus en relació als seus gustos, creences i al seu grup de iguals. Per una altra banda i per finalitzar, molta gent creu,que si que hi han coses millors o pitjors que altres, depenen del seu habitus i el seu paper en la societat.

Metàfora de l'escalador. Com es dona la nostra presència corporal al món?

Per a explicar com es dona la nostra presencia corporal en el món des d'un punt de vista monista ho farem amb la metàfora de l'escalador. Segons Sartre la nostra presencia en el món es dona a tres nivells: cuerpo para el ser, cuerpo para el Otro y cuerpo para el Otro percibido por el ser.

Quan l'escalador comença a escalar, aquest estarà pendent de aplegar fins al punt que ell vuiga però no tindre una concepció de la seua corporeïtat ja que ho fa de manera automàtica. Açò no vol dir que el seu cos no estiga present, sinó que l'escalador no percep el seu cos com alguna cosa present. A esta forma de presencia en el món es denomina el cuerpo para el ser.

Com a segona forma de presencia en el món tenim el cuerpo para el Otro. Aquesta forma es dona quan apareix un observador extern. Aquest si que té la concepció del cos del propi escalador i veu el seu cos, com un cos-objecte o  un cos-instrument.

Per últim i per a finalitzar, tenim la última forma de presencia en el món: el cuerpo para el Otro percibido por el ser. En aquesta forma de percebre el cos també apareix un observador extern però al aparèixer el escalador se n'adona de que l'estan mirant i per tant comença a tenir una consciencia del seu cos. Aquest comença a pensar y a preocupar-se sobre la i pressió que estarà donant a l'observador i com este l'estarà jutjant. Aquesta preocupació pot arribar a que l'escalador tinga algun error i caiga.

Córrer i córrer es el mateix?

Aquest vídeo tracta de reflexionar si les accions són les mateixes fent-les d'una manera o d'un altra. Ens anem a centrar en si és el mateix córrer que córrer. Com podem veure en el primer cas, en el vídeo apareixen unes persones que corren pel bosc, mentre que l'altre vídeo de córrer és un home, on soles se li enfoquen les cames, que corre damunt d'una cinta. Com bé sabem en els dos vídeos es realitza la mateixa acció, però creeu que es el mateix? 

Des del punt de vista de la concepció utilitària seria el mateix en els dos casos ja que el cos treballa de la mateixa forma en les dues situacions però, des del punt de vista de la concepció monista no seria el mateix.

Per a aquesta concepció, son diferents situacions on el cos es troba en un lloc, en un estat i en una situació totalment diferent. Com hem parlat en la darrera entrada al bloc, la concepció monista es basa en el cos vivencial, per tant per a aquesta forma de pensar mai serà el mateix una persona que correga en un bosc, que una persona que correga en una cinta, que una persona que correga en sa casa, etc.

Espere que reflexioneu sobre açò i comenteu si esteu d'acord amb mi o en desacord.

Arthur W.Frank: cos vivencial. Concepció monista.

Hui tenim una nova entrada sobre la concepció monista del cos y el moviment, on comentaré les característiques més destacades d'aquesta concepció. Usarem per a comentar esta concepció un text escrit per Arthur W Frank que podem trobar en la pàgina 16 del Tema 1 de l'educació del moviment.

                                        

Per començar hem de dir que a diferència de la concepció utilitària aquesta basa la concepció del individu en una essencialitat integrada en un tot. Frank diu: ''Nuestra presencia en el mundo es básicamente corporal. Lo que hacemos, lo que pensamos, lo que sentimos, lo que deseamos depende en gran medida de la peculiar manera en que se define nuestra presencia corporal en el mundo.''Desgraciadamente, entenderla es una tarea problemática en esencia. Estrictamente hablando, existen tantas maneras de ser cuerpo y de ser en el cuerpo como personas. Por tanto, no existe una única respuesta a la pregunta de como es o debe ser nuestra corporeidad. No obstante, podemos acercarnos a comprender la presencia del cuerpo en el mundo si prestamos atención a los problemas que implica la corporeidad en relación con el contexto fisico y social en el que el cuerpo esta organizado''. Amb açò Frank ens diu que el nostre cos es lo que encontrem pel món. Al haver tants cosos, cada cos es definirà d'una manera, és a dir, sentirem, desitjarem, pensarem i farem el que fem depenen d'on estiga el nostre cos al món. Així mateix, no és el mateix que jo m'aixeque pel matí en ma casa que hem pareixerà una cosa normal, que si m'aixeque en casa d'un amic, on sentiré, realitzaré i pensaré d'una altra manera. Aquestes són les vivències que tenim nosaltres com a cossos vivencials en aquest món. 

Aquesta tarea, com diu Frank, es difícil d'entendre-la però podem aplegar a comprendre-la si relacionem la nostra presencia del cos en el món amb el context físic i social d'aquest.

Concepció utilitària

En aquesta entrada vuic exposar les característiques i el meu punt de vista sobre la concepció utilitaria. Espere que vos ajude i que m'ajuden els vostres comentaris per a millorar.

La concepció utilitària dona la seua explicació desde l'objectivitat y l'universalitat (Pradigma positivista). Per a la concepció utilitària, el cos i el moviment estan regits baix la metàfora cos-màquina i la corrent filosòfica del dualisme, què ens diu que el cos està separat de lo mental.  Amb la metàfora cos-màquina ens volem referir a que el moviment y el cos sempre poden ser analitzats com a instrument de l'acció, on es valora sempre el propòsit de la seva acció. Per això, aquesta metàfora el que tracta es de dirnos que el cos és molt paregut a una màquina. La raó per el qual comprem una màquina és perquè aquesta ens solucione o ens intente facilitar la solució a un problema. Si tenim que llavar la roba, comparem una llavadora, si tenim que llavar el plats comparem un rentaplats. En cada cas ens fixem en l'acció que realitzen les màquines amb un màxim rendiment (una total eficacia y eficiencia) per això la concepció utilitària ens relaciona cos y màquina perquè nosaltres en la nostra vida diària realtizem millons de tarees per a aconseguir un propòsit específic y previsible que podem medir-lo mitjançant un control extern. El que pasa avegades és, que al igual que les màquines es trenquen, nosaltres també ens ''trenquem'' per tant hem de anar al metge a que ens ''reparen''. Per a intentar aconseguir un objectiu amb el nostre cos, seguint la concepció utilitaria, tots els elements separats s'interelaionen (òrgans, músculs) per a realitzar el propòsit, la tasca. Quan més entrenem millor realitzarem la tasca (millor eficiencia i eficacia, al haver una millor execució ténica i condicio física) i menor serà el risc de trencar-se. Per últim, hem de dir que aquesta concepció és hegemònica i les seues disciplines d'estudi, com és normal i podem comprobar mirant la resta de característiques, serán l'anatomia, la fisiologia, la biomecánica ja que estudien els comportaments, les accions y els resultats que podem realizar amb el nostre cos com si fos una màquina.

Benvinguda al Bloc

Un nou bloc s'uneix com a suport en l'assignatura de l'educació del moviment. Hem dic Félix Nieto Llop i en aquest bloc tractarem d'aportar informació sobre temes relacionats amb l'assignatura, tractarem de fer un seguiment diàri donan la opinió sobre les nostres vivències a classe i finalment tractatarem de respondre els dubtes o comentaris realitzat per part dels companys. 

Espere que siga d'utilitat per a tots i puguem aprendre i ensenyar tots junts.